Fa molts anys que el capitalisme va començar a manipular la societat, ocupant-se de que els treballadors i treballadores anéssim perdent, de mica en mica, la consciència de classe. La cosa ha arribat tan lluny, que alguns ens hem arribat a creure que formem part d’una suposada classe mitja. Fins i tot hem sigut capaços de matissar i diferenciar entre la classe mitja alta i la classe mitja baixa. I la realitat no és aquesta. La realitat és que som gent treballadora, i malgrat les grans diferències que hi ha entre nosaltres, gairebé tots compartim una mateixa condició: vivim del nostre treball. Fins que no tinguem això ben clar, no aconseguirem unes condicions laborals dignes.
Aquesta manipulació ha provocat que el poble, democràticament, donés la majoria absoluta a partits polítics de dretes. Partits que retallen els nostres drets, rescaten bancs, privatitzen els serveis i construeixen infraestructures innecessàries. Que fa anys que actuen amb total impunitat i fan negocis on els únics que hi perden son els contribuents. Partits que només miren per a la seva gent: La classe alta.
Aplicant la lògica, haurien de ser minoria, però la jugada els ha sortit be. Han aconseguit el suport del poble i arribar al poder. Han aconseguit dividir-nos i fer-nos qüestionar l’eficiència d’estar units i ben organitzats. I ara, amb l’excusa de la crisi i aprofitant la falta de consciència social, estan aplicant unes reformes que tenen com a únic objectiu carregar-se l’estat de benestar, l’ensenyament públic, la sanitat pública, les pensions, els convenis col·lectius, etc. Volen tornar als temps, en que les classes populars no tenien cap dret. I nosaltres què fem? Res. Ens ho mirem i ens resignem.
Potser ja ha arribat el moment de dir prou i sortir al carrer a lluitar pels nostres drets. Potser ja és l’hora de recuperar i mantenir tot el que els nostres avis van aconseguir. Si no ho frenem ara, ho perdrem tot. No podem permetre que segueixin jugant amb les nostres vides com si fossin seves. Com a treballadors i treballadores tenim el deure de defensar els nostres drets, el nostre futur i futur dels nostres. Hem de transmetre aquests valors a les pròximes generacions, per evitar que es torni a repetir una situació similar. Hem d’aprendre a conscienciar.
El canvi és possible, però només arribarà amb la presa de consciència, la unitat de les classes populars i la mobilització.
